Història del GMC (1975-2014)

ANTECEDENTS

El primer antecedent del Grup el trobem a la Secció de Geografia i Ciències Naturals del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). L´any 1967 la revista Tele/Estel publica un treball de minerals on el seu autor, Carles Millán, cita l’existència de reunions de persones interessades en els minerals, els dijous a la seu del CEC. Poc temps després, apareix a la mateixa revista un article similar que produeix un efecte crida cap al CEC, en dues tandes diferenciades. En el CEC el tema dels minerals està conduït per J. Closas i M. Lloria. Els interessos dels nouvinguts no coincideixen amb els comercials de Closas en la planificació d’excursions, qüestió que crea rebuig, sobretot en arribar la segona tanda. Això provoca la dimissió de Closas i de Lloria, i són substituïts per Josep Vilaseca i Joaquim Gracia, que juntament amb Montserrat Ranera, Jordi Pi, Salvador Ginestar, Joaquim Callén, Núria Hernán, Eugeni Bareche, Miquel Sanz i Joan Massagué, entre els més constants, creen el Grup d’Estudis Mineralògics (GEM). La creació respon a una voluntat d’aconseguir una major autonomia dintre de la rígida estructura del CEC.

La primera sortida del GEM es realitza el mes de juny de 1969 a Cardona. Es continuen les activitats i s’amplien els contactes amb altres persones que no són del CEC, com Paulí Gispert, Albert Pañella, Albert Badía, Lluís Daunis, Maria Ruscadella, Joan Astor, Jordi Gil, Antonio Torres, Jordi Jubany, Carles Curto, Josep Sánchez Lafuente “Mariol”, Jordi Figueras, Antoni Carratalà, Joan Soldevila i Carles Millán, de Barcelona; Albert Botella, Jaume Andrés, Ramon Brumós, Jaume Serrate, J. Claverí, P. Rediu, A. Chacón, Josep Mísser, Joan Valls, Joan Garriga, Joan Montplet, Josep Pinós, Joan Calls, del Vallès; Manuel Moreno, J. Altabás, J. Carbonell, del Baix Llobregat; i Joan Viñals i Josep Montal, del Garraf. Almenys unes 15 persones de les referenciades es reuneixen al CEC, on es manifesten les intencions de crear un grup com els europeus. Entre tots els presents es crea un cens d’aficionats coneguts que no arriba a les 50 persones. És la situació del món dels minerals a principis de la dècada dels setanta.

PASSAT I PRESENT

El temps passa i les bones intencions de la reunió no es concreten. Des del GEM s’analitzen les causes i es dissenya un pla: unificació de criteris fonamentals amb poques persones i suma d’adeptes, modificant solament les aportacions accessòries, així com la decisió de desenvolupar el projecte fora del CEC. Les pautes es decideixen i, en un tancament de tres dies en un pis del carrer Ausiàs March (on es dissenya el logo, inspirat en un cristall de galena de la mina “Eugenia” de Bellmunt del Priorat) s’adopta el model de la Federació Suïssa de Mineralogia, per considerar-lo més proper a les necessitats d’aquells moments, i es pren el nom de Grup Català de Mineralogia (GCM).

El primer pas és la realització d’unes etiquetes o fitxes de minerals per a tots els components amb el nom del Grup. Es programen visites a col·leccions i excursions mineralògiques, on s’explica l’existència del GCM. A banda de tot aquest moviment, el novembre del 1972 es realitza a Sant Celoni la primera borsa-exposició (més exposició que borsa), amb J. Valls i J. Montplet, que serà el germen d’altres Mineralexpo.

A la primavera del 1975 es presenten els Estatuts, ja amb el nom de Grup Mineralògic Català (GMC), adaptats de la Federació Suïssa de Mineralogia, i s’elegeix a Joaquim Folch i Girona com a president de l’entitat. En el mes de maig, el Grup es presenta a Europa a la fira de Milà, on participa com a expositor, rebent el suport i homologació de tots els grups mineralògics. El 19 d’octubre del 1975 es realitza la primera sortida oficial, amb el Mercedes de Joaquim Folch, a Gualba. Són quatre persones, entre elles el mateix Folch, a la recerca de bismut natiu. Per a Folch seria l’última excursió, a causa de la seva avançada edat. Cal considerar, a tots els efectes, la primavera del 1975 (març o abril) com a “data” de fundació del Grup Mineralògic Català. Són temps difícils i Governació revoca i suspèn els estatuts presentats. S’estableix un temps d’espera; mentre tant, Folch és partidari de formar una petita penya.

Amb la mort del dictador Franco, tot el que és català es complica, però algú apunta una brillant idea: la presentació d’uns estatuts com a club de futbol, on les seccions podrien ser les entitats englobades en el Club. Pot ser que la idea vingués de València, on es creà Amics de la Geologia, primera associació mineralògica d’Espanya, avui desapareguda. L’any 1977, Eloïsa Artola, Rosa Albiol, Joaquim Callén i Manuel Moreno, tornen a presentar la sol·licitud al Govern Civil de Barcelona. Quedarà enregistrada l’any 1978. Per fi, el GMC passa a ser una entitat “legal”.

Joaquim Folch i Girona accepta l´oferiment i es converteix en el primer President del Grup. Més endavant ho seria Joaquim Mollfulleda. El desembre de 1993, en Assemblea General, es escollit Joaquim Callén com a nou President, i reelegit fins que l’abril del 2014, en Assemblea General Extraordinària, és elegit Frederic Varela, actual president del Grup.

OBJECTIUS I NOUS REPTES

Actualment el Grup Mineralògic Català és una entitat consolidada, coneguda i amb prestigi, que edita revistes, butlletins i llibres i organitza fires i altres activitats, i té un local propi, que és punt de trobada dels socis (amb biblioteca i un bon grapat d’eines per a l’estudi dels minerals). Tot això sense oblidar l’objectiu principal: l’estudi de jaciments i minerals, especialment de Catalunya, i la divulgació de la ciència mineralògica. Actualment el Grup Mineralògic Català és membre adjunt de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Aquests són alguns dels nostres objectius pel futur:

  • Crear un Museu Nacional de Mineralogia de Catalunya.
  • Realitzar l’inventari dels principals jaciments de Catalunya i la seva ubicació per GPS.
  • Editar monografies mineralògiques.
  • Continuar amb l’estudi dels jaciments i dels minerals de Catalunya.
  • Augmentar el contingut cultural a les fires.
  • Promoure un millor funcionament dels museus existents a Catalunya.
  • Potenciar les relacions amb altres institucions.
  • Posicionar-se en les lleis de l’Administració sobre patrimoni miner.
  • Adaptar-se a les noves tecnologies que incideixin en la Mineralogia.

El 2015 s’ha recuperat la convocatòria d’uns premis per a la realització d’articles, treballs i estudis que tinguin la mineralogia de Catalunya com a tema principal, dirigits un d’ells a estudiants de batxillerat i un altre a estudiants universitaris i a totes aquelles persones que puguin aportar el seu treball per a potenciar la mineralogia amateur al nostre país.

Comments are closed.